Hola rei meu, com passa el temps,
novament ha arribat desembre, un mes que ara és molt dur per a mi i ja noto que
comença a passar factura. Tantes coses que hauríem de fer junts i tants de
moments que eren especials i que ara s’han tornat dolorosos.
El dissabte va ser la festa de
col·legi, amb la cursa que tant t’agradava i que sempre quedaves entre els
guanyadors, no hem tornat a anar, sense
tu no te sentit. Després arriba el nadal, amb tot el que comporta: la màgia, la
felicitat, els sopars familiars, les tradicions, posar l’arbre, el caga tió,
Para Noé, cap d’any, reis.... i un munt de moments meravellosos que gaudiríem tots dos junts i ara no podem.
Com fer tot això sense el teu
somriure constant, sense els crits que feies, sense la il·lusió que irradiaves
a cada moment, sense la teva inesgotable energia, sense els teus petons i
abraçades, sense la teva immensa felicitat, sense la teva llum .... sense tu. És
impossible!!!!.
Com m’agradaria poder tancar els
ulls i trobar-me de cop al gener, sense haver de passar per tot això. Però no
puc, l’únic que em queda es desitjar que el dolor i la tristesa siguin una mica
més suaus que l’any passat.
Adam, no sé com aniran aquestes
festes, però puc garantir-te fill, que faré un esforç inhumà per que siguin
màgiques i meravelloses per la teva germana, perquè se nino meu, que si tu ens
veus, gaudiràs de cada somriure seu i cada moment de felicitat d’ella serà teu.
T’ENYORO I T’ESTIMO CADA DIA MÉS.
