EL NOSTRE ÀDAM

EL NOSTRE ÀDAM

El nostre Àdam somriu i està content quan ens veu riure.
El nostre Àdam corre, salta, juga i crida omplint-nos sempre d'alegria.
El nostre Àdam ens abraça, repartint tendresa a tots els que estima.
El nostre Àdam és un regal immens amb el que ens ha obsequiat la vida.
El nostre Àdam és un futbolista apassionat que encomana als seus companys, la seva força i energia.
El nostre Àdam és com un savi antic, de qui hem après les coses importants.
El nostre Àdam és valent, com el més gran dels guerrers que ens ajuda a lluitar, per mirar sense por la vida.
El nostre Adam és sensible com una papallona, que transforma la tristor en alegria.
El nostre Àdam està en el blau del mar i en la claror dels estels que juguen amb la lluna.
El nostre Àdam està en els rajos de sol matiners i el verd de les fulles.
El nostre Àdam viu ara al nostre cor.
Anirem creixent plegats, sabent que no has marxat i les coses que semblen haver quedat pendents les farem junts i units per sempre.
Estimat Àdam gràcies per l'amor, la força i l'energia que ens dones.

(Jordi i Miki Juanola)

dimarts, 25 de desembre del 2012

NADAL

 
 


Hola fillet meu, ja és nadal, una època que a tu t’agradava moltíssim, per les vacances, festes, regals ... Gaudies tant!.

Ara amor meu ha canviat tot tant, sense tu, fem el nadal igual, però és tot tant diferent. Allà a on hauria de ser tot alegria, ara son moments de dolor i tristesa ...

Vull que sàpigues que estàs present en tot moment, a cada cosa que faig, a cada pensament que tinc i que a cada somriure de la teva germana he vist el teu també. Fins i tot els nostre arbre de nadal està dedicat a tú, desitjo que tàgradi.

Desitjo que allà a on estiguis tinguis un bon nadal envoltat de l’amor immens que el teu pare, la teva germana i jo t’envien.

T’ESTIMEM MOLT
 
 

dilluns, 10 de desembre del 2012

DESEMBRE


 
Hola rei meu, com passa el temps, novament ha arribat desembre, un mes que ara és molt dur per a mi i ja noto que comença a passar factura. Tantes coses que hauríem de fer junts i tants de moments que eren especials i que ara s’han tornat dolorosos.
El dissabte va ser la festa de col·legi, amb la cursa que tant t’agradava i que sempre quedaves entre els guanyadors, no hem tornat a anar,  sense tu no te sentit. Després arriba el nadal, amb tot el que comporta: la màgia, la felicitat, els sopars familiars, les tradicions, posar l’arbre, el caga tió, Para Noé, cap d’any, reis.... i un munt de moments meravellosos  que gaudiríem tots dos junts i ara no podem.
Com fer tot això sense el teu somriure constant, sense els crits que feies, sense la il·lusió que irradiaves a cada moment, sense la teva inesgotable energia, sense els teus petons i abraçades, sense la teva immensa felicitat, sense la teva llum .... sense tu. És impossible!!!!.
 
Com m’agradaria poder tancar els ulls i trobar-me de cop al gener, sense haver de passar per tot això. Però no puc, l’únic que em queda es desitjar que el dolor i la tristesa siguin una mica més suaus que l’any passat.
Adam, no sé com aniran aquestes festes, però puc garantir-te fill, que faré un esforç inhumà per que siguin màgiques i meravelloses per la teva germana, perquè se nino meu, que si tu ens veus, gaudiràs de cada somriure seu i cada moment de felicitat d’ella serà teu.
 
T’ENYORO I T’ESTIMO CADA DIA MÉS.

diumenge, 30 de setembre del 2012

UN PÀS ENDAVANT


 
Hola rei meu. En unes hores marxarem cap a Disney,  uff que difícil és fer-ho sense tu. Aquest viatge l’havíem de fer tots junt, ja el teníem encarregat, encara recordo el dia que havíem de marxar, el 27 de març de 2011, en canvi estàvem a la UCI vivint els pitjors moments de la nostre vida.

Després vaig decidir, que mai faríem aquest viatge, que sense tu no tenia cap sentit. Ara amb el temps m’he adonat que no era just per la Míriam, ni per tu, ja que se que el teu desig es que tirem endavant i que la Míriam sigui feliç. Per això, en homenatge a tu i perquè estiguis orgullós de nosaltres, lluito per continuar endavant i amb tot el dolor del meu cor, ens anem a Disney.   

Saps? Encara que ho intenti no puc canviar els meus veritables sentiments, penso que no és just, que ara hauria d’estar emocionada, contenta i nerviosa per aquest viatge meravellós , en canvi el dolor, l’angoixa i la desesperança envaeixen el meu cor. Sé que seran uns dies dolorosos,  veient en tot moment tot el que no pots viure, tot el que no podem gaudir amb tu, però intentaré concentrar-me en la felicitat que irradiarà la teva germaneta, ja que això, avui dia, és l’únic que m’omple.

Tinc clar que tu aniràs amb nosaltres, que estaràs tant present com sempre i que gaudiràs de cada somriure de la teva germana.

Àdam,  mai hauria imaginat que es pot arribar a estimar tant porfundament ... T'ESTIMO NINO MEU.
 

dissabte, 1 de setembre del 2012

SEGON ESTIU.






Hola nino meu, ja fa dies que vull escriure però ja saps que no he estat gaire animada i he preferit esperar. Carinyo, cada dia intento viure i no només sobreviure, però encara em costa molt estar sense tu. Estic molt cansada d’ aquest esforç diari de llevar-me, treballar, sortir  i fer totes les coses que faig sense ganes ni il·lusió . Per sort ja acaba aquest estiu, que m’ha costat molt, no sé, potser jo pensava que al ser el segon sense la teva presencia, seria més fàcil, però no. Si reflexiono i comparo amb l’estiu de l’any passat, no puc dir que no estigui millor, més adaptada a la teva absència física, que el dolor no és tant agut que ni em deixa respirar, dormir, treballar, com fa un any, però la tristesa, la desesperació, l’angoixa de no tenir-te, són sentiments que ara són més profunds i costen molt de portar.

Saps? Jo sempre em preguntava : quan tornaré a ser la mateixa? Ara amb el temps ja tinc la resposta ; JO MAI SERÉ LA MATEIXA, ja que gran part meva va marxar amb tu. Sóc una nova persona, ni millor ni pitjor, depèn, simplement diferent. Puc dir tu has fet que evolucioni, em considero millor en molts aspectes i m’has ensenyat una visió de la vida totalment diferent. Per això, vull tornar a viure, a gaudir de les coses que faig i lluitaré cada dia per aconseguir-ho. Ho faig per tu vida meva, perquè se que tu així ho vols. Tot i que és molt difícil, ho faré en el teu honor i en el de la teva germana, que vull que sigui molt feliç,  ja ha perdut massa.
Gràcies amor meu per tot el que m’has donat i em dones cada dia. Se que aquest amor tant intens que tinc per tu, que va més enllà de la distància, el teu record i la teva energia m’ajuden i em donen forces cada dia.

Cuida de la teva germaneta nino meu.

T’ESTIMO FINS A L’INFINIT.

 

diumenge, 8 de juliol del 2012

GRÀCIES



Hola nino. L’altre dia ens van tornar a fer un magnífic regal, un Hofmann teu amb els amics (en Marc Font i la seva mare). Són tantes les mostres d’estimació cap a tu que ens fan:  regals, fotos, dibuixos, contes, cartes, flors, paraules, mirades .... quant t’estima tothom!!!!!  Per això avui vull dedicar aquest escrit a donar les gràcies.
Gràcies als teus amics, als seus pares (amics nostres), família, coneguts i no coneguts que ens demostren cada dia quant t’estimen, sí, t’estimen en present, ja que tot i no estan amb ells físicament et continuen estimant molt i ens ho demostren contínuament.
Ells no poden ni imaginar el valor que te per a nosaltres aquestes mostres d’estimació, són un gran tresor per a mi. No tenen un valor econòmic, van més enllà, no es podrien comprar amb tots els diners del món. Hi ha poques coses que avui dia m’emocionin i em facin sentir feliç i veure que tothom se’n recorda de tu i t’estima, és una d’elles.
Gràcies pel vostre suport, per l’amor que li vau donar i doneu cada dia. No tinc paraules per poder expressar el que representa per a mi.
Tinc clar que tinc un fill molt especial, que sap donar i rebre amor des de l’infinit.

T'ESTIMO TANT FILL QUE NO PUC EXPRESAR-LO AMB PARAULES.!!!!!! PETONETS

"Perder un hijo es el dolor más terrible
por el que un ser humano puede pasar,
pero que lo olviden es matarlo de verdad,
si no hablas porque crees que me duele
recuerda que el olvido me duele más".

(trobat a internet, no se l’autor:)






dissabte, 30 de juny del 2012

L'ESTIU



Estimat Àdam. Ha arribat novament l’estiu acompanyat de sentiments d’alegria i il·lusió per la majoria de la gent, però no per a mi. No és el primer estiu sense la teva presencia física però no puc dir que es presenti millor que l’anterior, l’any passat encara estava com en un mal son però ara sóc conscient de la realitat, tu no estàs i no tornaràs. En aquesta època se’m fa  molt dur veure tots aquests moments en que sé que tu estaries feliç : al casal que tant t’agradava anar amb els teus amics a fer tennis, piscina, jocs ... la platja a on anàvem a pescar a les roques peixos per posar-los en una galleda i després deixar-los anar ... les vacances per anar a algun lloc tots quatre... els gelats... les festes ... tantes i tantes coses que ara veig que fan els altres nens i tu no pots fer.  Que injust!

Hem marxat uns dies per primera vegada tots tres sols, ha sigut tant dur!. Tot em recorda a tu, no hi ha hagut ni un segon del dia que no et tingues al meu cap. Cada cosa que he vist o he fet, he pensat en tu: això li agradaria al meu nen, ara l’Àdam faria això, ara l’Àdam diria això, ara l’Àdam, l’Àdam, l’Àdam... és com una obsessió, et tinc tant present en tot moment, no hi ha res que no em recordi a tu. Fill meu t’enyoro tant!  L’únic consol que tinc és que a la Míriam li han agradat  les vacances, tot i que ella també t’ha trobat a faltar, pobreta em deia : mama, si l’Àdam estigués aquí li agradaria molt i seria més divertit. Això encara em trenca més el cor, perquè jo puc suportar el meu patiment però no el seu.
Fill meu donam forces per poder viure serenament aquest estiu, per somriure quan vull plorar, per semblar feliç quan per dintre estic destrossada,  per sortir quan l’únic que vull es estar tranquil.la  a casa,  per disminuir aquesta ràbia, per poder anar adaptant-me a aquesta nova vida que m’ha tocat viure sense tu físicament.
T’ enyoro i t’estimo molt nino meu.

diumenge, 3 de juny del 2012

FELICITATS!!!! 9 ANYS




FELICITATS estimat Àdam, avui és el teu aniversari, 9 anys.
Intento imaginar com seria el dia d’avui amb tu,  t’hauries llevat molt esverat, cridant, nerviós  i feliç, ja que aquest dia sempre havia sigut molt important per a tu, el viuries un mil per cent com sempre feies.  No se quina festa hauries fet, quan eres més petit sempre volies fer-la al nomo park, però l’any passat ja em vas dir que volies canviar, que faries una festa de gran (festa que no vas poder fer per què ja havies marxat). El que tinc clar és que seria amb tots els teus estimats amics i ho passaríeu molt bé.
M’agradaria tant tenir-te aquí amb mi per fer-te mil petons, moltes abraçades, donar-te el regal que tu hagessis demanat i demostrar-te quant t’estimo. Avui hauria de ser un dia molt feliç en canvi per a mi, el dolor i la tristor es fa més agut, més insoportable. És tant dur fill meu!!!!
Vull que sàpigues que jo sempre celebraré aquest dia, ja que va ser el primer que et vaig tenir, el primer de 7 meravellosos anys de felicitat.
T’ESTIMO, T’ESTIMO, T’ESTIMO.
Desitjo que tot el meu amor arribi allà a on estàs.


diumenge, 6 de maig del 2012

MARE





Avui és el dia de les mares. Tu, rei meu em vas fer mare. Ja des de el primer moment en que vaig estar embarassada ens va unir un vincle meravellós, una unió especial. Recordo que el dia que vas néixer no podia deixar de mirar-te, aquella nova sensació que em produïes, aquella tendresa, aquell amor tant gran ... vaig pensar “estic enamorada del meu fill”.


Jo pensava que com a mare t’havia estimar, cuidar i ensenyar tot. Ara veig que ets tu el que m’ has omplert d’amor, m’has cuidat i m’ has ensenyat tantes coses. No hi ha paraules per poder expressar tot el que has aportat a la meva vida i lo feliç que he sigut . Amb tu Àdam he tocat el cel.

Ara tot i no estan present físicament, continues cuidant-me. No hi ha ni un sol dia que no noti amb mi la teva presencia, el teu amor, la teva energia. En moments en que penso que no puc més, veig el teu somriure, sento la teva veu, penso en tu i se que continues amb mi, que sempre estaràs ... la nostre unió és per sempre.

Gràcies fills meus, per fer-me sentir la mare més afortunada.

Os estimo molt.

FELICITATS A TOTES LES MARES.


dissabte, 7 d’abril del 2012

UN ANY....




Vida meva avui fa un any que vas marxar, es diu aviat però són 365 sense tu. Avui  direm a tothom que em creat aquest petit espai per a tu, per recordar-te , parlar-te, sentir-te i estimar-te. No puc escriure el que veritablement sent el meu cor, el que vivim cada dia, el que sentim, ja que només em surten paraules de dolor. Per això utilitzo les paraules ja escrites d’Anji Carmelo, que reflecteixen el gran amor que et tenim.

PER L'ADAM
“Estas en mi corazón”
“Finalmente, puedo decirlo: estás en mi corazón. He ganado paso a paso esa seguridad que ya nunca más perderé.
Estoy en casa después de un largo camino. Estoy en casa y sé con la certeza del que ya nunca se sentirá desahuciado que ese hogar estará allá donde vaya.
Soy superviviente y héroe. Soy una persona que conoce la fuerza del amor porque he sido tocado por su verdad. Ha sido mi máxima herramienta para llegar hasta donde he querido.
Soy una persona que ama con todo su ser y ahora sabe que no existe gozo mayor que amar por encima de todas las dificultades, de todas las separaciones, de todos los engaños que mi necesidad de tenerlo a mi lado y tocarlo me había exigido.
Estás en mi corazón y ya nunca más estaremos separados. Llegaste desde siempre y bendijiste mi vida con tu presencia. Te adueñastede todos mis sentidos y convertiste mi vida en una extensión tuya.
Tu muerte acabó con el engaño de lo perecedero y después de mucho buscar, de mucho desear y de mucho esperar, encontré lo imperecedero. Ya no soy una extensión tuya, somos uno. Somos uno y ese vínculo me ha acercado a todos los que me aman. Nuestra unión me ha enseñado que toda unión es posible, que amar no tiene que ser en exclusividad y que, cuanto más queremos, menos necesitamos estar físicamente unidos.
Te doy las gracias por tantas cosas que no puedo empezar a explicar. Pero te las doy de corazón y tu sabes lo que eso significa, porque ahora, estás en mi corazón”.

*Fragmento del libro de Anji Carmelo Estás en mi corazón.

Gràcies amor meu per tot el que m’has donat i em dones. Desitjo que tot l’amor que et tenim t’arribi allà a on estiguis.

Mil petons al cel. T’estimem Àdam.


dijous, 15 de març del 2012

VACANCES



Hola carinyo. Demà marxem uns dies, anem amb els amics. És la primera vegada que anem de vacances sense tu i  per a mi és molt difícil, tothom està molt content i emocionat, en canvi jo tinc un pes, una tristor ... veig a tots els teus amics nerviosos i penso en com estaries tu, tot neguitós, sense dormir, cridant i esperant amb emoció marxar amb ells. En canvi tu no estàs, tu no vindràs i això per a mi és molt dolorós. Pensava que no em costaria tant però quan s’ha anat apropant el dia, les meves ganes d’anar han desaparegut totalment, donant pas a un gran sentiment de tristor. Però la teva germaneta està molt emocionada, neguitosa, contenta i per això mereix la pena el meu patiment, per veure-la feliç, no li puc treure la il·lusió d’ anar, ella es mereix més que ningú aquests dies de felicitat

Tu estaràs amb nosaltres, ja que contínuament ens recordarem de tu, en tot moment estaràs en el meu pensament.

Vacances .... per a mi les últimes vacances van ser aquestes de la foto, tots quatre, mig any abans de que marxessis .... qui em diria a mi que serien les últimes vacances junts, les últimes vacances amb il·lusió, amb alegria. Donem forces fill meu.

T’ESTIMO MOLT VIDA MEVA. UN PETÓ AL CEL.

divendres, 2 de març del 2012

UN ANY......


Hola estimat Àdam. Avui fa 1 any d'aquell maleit dia en que et vas dormir i ja mai més et van veure despert. Un any que el meu cor va descobrir el que és el dolor, la desesperació, la més profunda tristesa .... No hi ha ni un sol segon dels meus dies que no estiguis als meus pensaments. Els meus ulls ploren per no veure't, els meus braços necessiten abraçar-te, la meva oïda sentir la teva veu, les meves mans necessiten tocar la teva carona, els meus llavis moren per petonejar-te ... tot el meu cos et necessita com l'aire que respira.
M'has donat tant, amor meu, que em sembla impossible continuar sense tu. M'has ensenyat tantes coses! Gràcies a tu he descobert el que és amar sense barreres, un amor que va més enllà de l'absència, ja que cada dia creix més i més, cada dia es fa més fort encara que estem separats. Aquest amor cap a tu i el teu record són els que em donen forces per continuar en aquest dur camí que m'ha tocat viure. Per molts dies que passin el teu record es viu en mi com si ahir encara estiguessis aquí amb nosaltres.
Gràcies Àdam per tot. T'ESTIMEM, T'ESTIMEM, T'ESTIMEM.




dilluns, 27 de febrer del 2012

ANIVERSARI MíRIAM, 7 ANYS.



Estimat Àdam, avui com ja sabràs és l’aniversari de la teva germana Míriam. Abans d’ahir van fer la seva festa, com et vam trobar a faltar!. Que difícil va ser fer-ho sense tu, fill meu, vaig intentar estar contenta per ella, però el meu cor estava destrossat per la teva absència.

Avui vull aprofitar per fer-li un petit homenatge a la teva germana. Ella que només amb sis anys ha hagut d’experimentar la teva pèrdua, el dolor de la distància, el canvi d’una vida feliç a una plena de tristor, ja que tu eres el seu pilar, en qui es recolzava sempre, qui la cuidava, protegia, ensenyava  i estimava ... I ella tan dolça, tant feble, tant petita, no només s’ha adaptat a aquesta nova vida, si no que s’ha encarregat de cuidar-nos i mimar-nos quan ens ha vist malament, complaent-nos en tot lo possible. Quina llisó de fortalesa que ens ha donat! Com tant petita ha sigut capaç de treure’ns endavant.

Ella i el teu record són els motors que fan que m’aixequi cada dia, que no m’enfonsi, que lluiti per continuar, ja que ella es mereix una infantesa feliç, no pot perdre el seu germà i als seus pares alhora.

Sóc una persona afortunada, per tenir els dos fills meravellosos que tinc. Estic orgullosa de ser la vostra mare. Os estimo molt.

FELICITATS MIRIAM!

Dels teus pares i germà que t’estimem molt.


diumenge, 19 de febrer del 2012

CARNESTOLTES




Hola nino. Avui és carnestoltes. Jo com cada dia m’he posat la meva màscara i he sortit al carrer. Aquesta màscara la porto des de el dia que tu vas marxar, la que cada dia al llevar-me em poso i fa que no es vegi realment el dolor que pateix el meu cor, em permet somriure encara que tingui ganes de plorar, mostra interès encara que realment poques coses m’interessen ara, fa que sembli que vaig millorant encara que això mai serà possible ja que tu no tornaràs, però això no s’entén, sembla que hagis de millorar com qui es cura d’una malaltia, quan perds un fill mai pots tornar a ser la mateixa, jo mai serè igual.

T'estimo molt rei meu.


diumenge, 12 de febrer del 2012


Estimat Àdam, el teu pare i jo hem decidid crear aquest petit espai dedicat a tu.

 Volem que sigui un  lloc especial per a recordar aquest set anys, deu mesos i quatre dies meravellosos que ens has donat,   a on dirigir-nos per expressar tot allò que et volem dir, per compartir tot allò que vivim i  perquè aquí  tots aquells que tant t’estimen i et troben tant a faltar, tinguin un raconet a on sentir-se més a prop teu.

Fa ja deu mesos que ens vas deixar físicament, els pitjors mesos de la nostra vida, mai havien imaginat que es podia sentir tant de dolor i desesperació com estem sentin. Poc a poc ens anem adaptant a viure sense el teu cos físic, però no sense tu, ja que estàs present en tot moment, en cada pensament que tenim, en cada cosa que fem, en cada segon, minut, hora i dia de la nostre vida. Cada dia tinc més clar que tu no has marxat, ja que formes part de nosaltres i és el teu record, la teva essència i la teva energia, el motor que ens fan continuar.

Que no donaria per tenir-te als meus braços una vegada més, per donar-te una abraçada, per sentir la teva veu, la teva rialla .... ho donaria tot estimat Àdam.

NINGÚ MOR MENTRES HI HAGI ALGÚ QUE EL RECORDI.