Hola nino meu, avui fa tres anys del pitjor dia de la meva vida, tres anys que vas marxar del nostre costat. Avui no es un bon dia per escriure aquí al teu raconet, ja que per molt que vulgui tot el que surt del meu cor és ràbia, dolor, desesperació... ja que venen records al meu cap d’ aquest dia fa tres anys, torno a reviure aquells moment i no puc, és tant dolorós. Per això havia decidit no escriure, però no he pogut, no se perquè no he pogut. No vull parlar dels meus sentiments, però tinc la necessitat de deixar constància aquí per escrit de que per molt de temps que passi estàs present en les nostres vides més que mai, que t’enyorem cada segon, que t’estimem cada dia més....
No pots ni imaginar com t’enyora tothom, quanta gent pensa cada dia en tu, en especial els teus amics, per això aquí et deixo algunes paraules d’ells:
“Hola Adam, sóc jo, Arek, ja son tres anys sense veure’t, però mai t’oblidaré. Un petó grandíssim al cel. Algun dia ens veurem, bon amic.” (Arek)
“... Jo
voldria que l’Adam no hagués mort mai, perqué érem molt amics, sempre estàvem junts,
eren veïns i jo el trobo molt a faltar i mai l’oblidaré. (Esteve).
“MÉS ENLLÀ DEL MIRALL”...
Jo quan em miro al mirall veig un nen amable, respectuós però que encara pot fer molt més del que sap.
Jo se que ell sap que el que importa es la bellesa interior i també quan miro veig el reflexa d’un camí molt dur.
Veig els que ens han deixat, però tranquil perquè sempre tenim els seus records.
I no ploris perquè ells també voldrien quedar-se però tens el record que els has conegut i que mai et deixaràn. (Esteve Xapellí)
Y jo vull deixar unes paraules que penso que expressen la meva realitat:
“Con el tiempo, te percatas que aunque su presencia física ha dejado de existir, el amor trasciende a la muerte y en tu corazón y en tus recuerdos, tu ser querido comienza a vivir” (K,Vargas)
“MÉS ENLLÀ DEL MIRALL”...
Jo quan em miro al mirall veig un nen amable, respectuós però que encara pot fer molt més del que sap.
Jo se que ell sap que el que importa es la bellesa interior i també quan miro veig el reflexa d’un camí molt dur.
Veig els que ens han deixat, però tranquil perquè sempre tenim els seus records.
I no ploris perquè ells també voldrien quedar-se però tens el record que els has conegut i que mai et deixaràn. (Esteve Xapellí)
Y jo vull deixar unes paraules que penso que expressen la meva realitat:
“Con el tiempo, te percatas que aunque su presencia física ha dejado de existir, el amor trasciende a la muerte y en tu corazón y en tus recuerdos, tu ser querido comienza a vivir” (K,Vargas)
Aquí vius tu,
avui i sempre, al meu cor....
T’ESTIMEM NINO
MEU