ANIVERSARI MíRIAM, 7 ANYS.

Estimat Àdam, avui com ja sabràs és l’aniversari de la teva germana Míriam. Abans d’ahir van fer la seva festa, com et vam trobar a faltar!. Que difícil va ser fer-ho sense tu, fill meu, vaig intentar estar contenta per ella, però el meu cor estava destrossat per la teva absència.

Avui vull aprofitar per fer-li un petit homenatge a la teva germana. Ella que només amb sis anys ha hagut d’experimentar la teva pèrdua, el dolor de la distància, el canvi d’una vida feliç a una plena de tristor, ja que tu eres el seu pilar, en qui es recolzava sempre, qui la cuidava, protegia, ensenyava  i estimava ... I ella tan dolça, tant feble, tant petita, no només s’ha adaptat a aquesta nova vida, si no que s’ha encarregat de cuidar-nos i mimar-nos quan ens ha vist malament, complaent-nos en tot lo possible. Quina llisó de fortalesa que ens ha donat! Com tant petita ha sigut capaç de treure’ns endavant.

Ella i el teu record són els motors que fan que m’aixequi cada dia, que no m’enfonsi, que lluiti per continuar, ja que ella es mereix una infantesa feliç, no pot perdre el seu germà i als seus pares alhora.

Sóc una persona afortunada, per tenir els dos fills meravellosos que tinc. Estic orgullosa de ser la vostra mare. Os estimo molt.

FELICITATS MIRIAM!

Dels teus pares i germà que t’estimem molt.

CARNESTOLTES

Hola nino. Avui és carnestoltes. Jo com cada dia m’he posat la meva màscara i he sortit al carrer. Aquesta màscara la porto des de el dia que tu vas marxar, la que cada dia al llevar-me em poso i fa que no es vegi realment el dolor que pateix el meu cor, em permet somriure encara que tingui ganes de plorar, mostra interès encara que realment poques coses m’interessen ara, fa que sembli que vaig millorant encara que això mai serà possible ja que tu no tornaràs, però això no s’entén, sembla que hagis de millorar com qui es cura d’una malaltia, quan perds un fill mai pots tornar a ser la mateixa, jo mai serè igual.

T'estimo molt rei meu.

Estimat Àdam, el teu pare i jo hem decidid crear aquest petit espai dedicat a tu.

 Volem que sigui un  lloc especial per a recordar aquest set anys, deu mesos i quatre dies meravellosos que ens has donat,   a on dirigir-nos per expressar tot allò que et volem dir, per compartir tot allò que vivim i  perquè aquí  tots aquells que tant t’estimen i et troben tant a faltar, tinguin un raconet a on sentir-se més a prop teu.

Fa ja deu mesos que ens vas deixar físicament, els pitjors mesos de la nostra vida, mai havien imaginat que es podia sentir tant de dolor i desesperació com estem sentin. Poc a poc ens anem adaptant a viure sense el teu cos físic, però no sense tu, ja que estàs present en tot moment, en cada pensament que tenim, en cada cosa que fem, en cada segon, minut, hora i dia de la nostre vida. Cada dia tinc més clar que tu no has marxat, ja que formes part de nosaltres i és el teu record, la teva essència i la teva energia, el motor que ens fan continuar.

Que no donaria per tenir-te als meus braços una vegada més, per donar-te una abraçada, per sentir la teva veu, la teva rialla .... ho donaria tot estimat Àdam.

NINGÚ MOR MENTRES HI HAGI ALGÚ QUE EL RECORDI.