UN PÀS ENDAVANT

 

Hola rei meu. En unes hores marxarem cap a Disney,  uff que difícil és fer-ho sense tu. Aquest viatge l’havíem de fer tots junt, ja el teníem encarregat, encara recordo el dia que havíem de marxar, el 27 de març de 2011, en canvi estàvem a la UCI vivint els pitjors moments de la nostre vida.

Després vaig decidir, que mai faríem aquest viatge, que sense tu no tenia cap sentit. Ara amb el temps m’he adonat que no era just per la Míriam, ni per tu, ja que se que el teu desig es que tirem endavant i que la Míriam sigui feliç. Per això, en homenatge a tu i perquè estiguis orgullós de nosaltres, lluito per continuar endavant i amb tot el dolor del meu cor, ens anem a Disney.   

Saps? Encara que ho intenti no puc canviar els meus veritables sentiments, penso que no és just, que ara hauria d’estar emocionada, contenta i nerviosa per aquest viatge meravellós , en canvi el dolor, l’angoixa i la desesperança envaeixen el meu cor. Sé que seran uns dies dolorosos,  veient en tot moment tot el que no pots viure, tot el que no podem gaudir amb tu, però intentaré concentrar-me en la felicitat que irradiarà la teva germaneta, ja que això, avui dia, és l’únic que m’omple.

Tinc clar que tu aniràs amb nosaltres, que estaràs tant present com sempre i que gaudiràs de cada somriure de la teva germana.

Àdam,  mai hauria imaginat que es pot arribar a estimar tant porfundament ... T'ESTIMO NINO MEU.

 

SEGON ESTIU.

Hola nino meu, ja fa dies que vull escriure però ja saps que no he estat gaire animada i he preferit esperar. Carinyo, cada dia intento viure i no només sobreviure, però encara em costa molt estar sense tu. Estic molt cansada d’ aquest esforç diari de llevar-me, treballar, sortir  i fer totes les coses que faig sense ganes ni il·lusió . Per sort ja acaba aquest estiu, que m’ha costat molt, no sé, potser jo pensava que al ser el segon sense la teva presencia, seria més fàcil, però no. Si reflexiono i comparo amb l’estiu de l’any passat, no puc dir que no estigui millor, més adaptada a la teva absència física, que el dolor no és tant agut que ni em deixa respirar, dormir, treballar, com fa un any, però la tristesa, la desesperació, l’angoixa de no tenir-te, són sentiments que ara són més profunds i costen molt de portar.

Saps? Jo sempre em preguntava : quan tornaré a ser la mateixa? Ara amb el temps ja tinc la resposta ; JO MAI SERÉ LA MATEIXA, ja que gran part meva va marxar amb tu. Sóc una nova persona, ni millor ni pitjor, depèn, simplement diferent. Puc dir tu has fet que evolucioni, em considero millor en molts aspectes i m’has ensenyat una visió de la vida totalment diferent. Per això, vull tornar a viure, a gaudir de les coses que faig i lluitaré cada dia per aconseguir-ho. Ho faig per tu vida meva, perquè se que tu així ho vols. Tot i que és molt difícil, ho faré en el teu honor i en el de la teva germana, que vull que sigui molt feliç,  ja ha perdut massa.

Gràcies amor meu per tot el que m’has donat i em dones cada dia. Se que aquest amor tant intens que tinc per tu, que va més enllà de la distància, el teu record i la teva energia m’ajuden i em donen forces cada dia.

Cuida de la teva germaneta nino meu.

T’ESTIMO FINS A L’INFINIT.