Avui ha estat un dia trist, nino meu, el petit Aràn ha marxat allà a on estàs tu, amb només 8 mesos i tants de moments meravellosos per viure.... amb tant amor per donar i rebre.....
M'ha invaït una tristor immensa i han aflorat novament aquests sentiments de ràbia que he aconseguit encapsular a dins meu, i que de tant en tant no puc dominar i surten. Com pot ser que aquesta vida ens doni un fill, per estimar-lo immensament, més que a nosaltres mateixos i després ens el tregui??? Es tant cruel, tant injust. Avui el meu cor no només esta trist per tu, si no també pel petit Aràn.
He llegit, i vull pensar que és cert, que quan l'ànima d'un nen marxa, els que ja esteu allà, el veniu a buscar i l'acompanyeu, llavors estic tranquil·la, per que sé que amb tu estarà bé, rei meu cuida'l, com cuidaves a la teva germaneta.
Desde aquí volia enviar unes paraules de consol pels seus pares, però no em surten, pot ser perquè sé que no existeixen, no puc dir rés que ara mateix els consoli.... simplement que ho sento de tot cor. Estic segura que l'Aràn, desde allà a on estigui, li enviarà les forces necessàries per lluitar dia a dia, com tu ens dones a nosaltres.
Avui a casa hi han dos espelmes, la teva com sempre i una altre per tu, petit Aràn.
Dos petons al cel.
T'estimo nino meu, avui i sempre.
