EL NOSTRE ÀDAM

EL NOSTRE ÀDAM

El nostre Àdam somriu i està content quan ens veu riure.
El nostre Àdam corre, salta, juga i crida omplint-nos sempre d'alegria.
El nostre Àdam ens abraça, repartint tendresa a tots els que estima.
El nostre Àdam és un regal immens amb el que ens ha obsequiat la vida.
El nostre Àdam és un futbolista apassionat que encomana als seus companys, la seva força i energia.
El nostre Àdam és com un savi antic, de qui hem après les coses importants.
El nostre Àdam és valent, com el més gran dels guerrers que ens ajuda a lluitar, per mirar sense por la vida.
El nostre Adam és sensible com una papallona, que transforma la tristor en alegria.
El nostre Àdam està en el blau del mar i en la claror dels estels que juguen amb la lluna.
El nostre Àdam està en els rajos de sol matiners i el verd de les fulles.
El nostre Àdam viu ara al nostre cor.
Anirem creixent plegats, sabent que no has marxat i les coses que semblen haver quedat pendents les farem junts i units per sempre.
Estimat Àdam gràcies per l'amor, la força i l'energia que ens dones.

(Jordi i Miki Juanola)

dijous, 24 de desembre del 2015

BON NADAL NINO MEU



                                   


Hola nino meu, fa molt que la mama no escrivia al teu blog, eh?

Saps, cada vegada em costa més fer-ho. He pensat molt el perquè i he arribat a la conclusió de que ja no tinc la necessitat de deixar constància per escrit de què et recordo sempre, que t'estimo com mai, que t'enyoro cada segon, que formes part de mi i que a cada cosa que faig estàs present, ja no necessito  recordar-te perquè sé que tots els que et van estimar i t'estimem pensem en tu. 
Fins i tot ara escriure aquí em resulta dolorós perquè es materialitza el fet de que ja no estàs amb mi i sorgeixen tots aquests sentiments com el dolor, la ràbia, la impotència, el patiment, la tristesa, l'enyorança .... que tinc encapsulats a dintre meu i que he après a conviure amb ells, però que de tant en tant surten i es fan insuportables.

Però tornen aquestes dades, el nada i torno a sentir l'obligació de escriure, perquè l'enyorança es fa més dificil de portar, perquè torno a necessitar cridar que t'estimo, que mai t'oblido ni t'oblidaré, que t'enyoro cada segon i que estàs sempre present.


                          "Te escribo porqué eres lo que pienso,
                            te pienso porqué eres lo que extraño y 
                            te extraño porqué eres lo que más quiero"


BON NADAL AMOR MEU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aprofito per desitjar unes BONES FESTES A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!.

               
                                      

dimecres, 3 de juny del 2015

FELICITATS!!!!!!! 12 anys.



                   


Felicitats nino meu, avui fas 12 anys, dic fas perquè per a mi sempre serà el teu aniversari, el dia que celebrem el primer cop que ens vam veure, uns dels millors  dies de la meva vida.
No puc dir que sigui un dia fàcil, inconscientment per molt q no volgui fer-ho, em passo tot el dia imaginant com series: si ja em passaries en alçada, si portaries el cabell rapat o llarg, si encara estaries tant prim, quina música t'agradaria, quins videojocs , pensant en tot el que la vida ens ha tret de viure junts .... No em queda més que imaginar ja que  jo sempre et tindré amb 7anys.

Avui com els meus pensaments no són gaire positius, he decidit escriure, com a regal per a tu, una mini redacció que va fer la teva germana l'any passat pels jocs florals, amb la que va guanyar el primer premi. Havia de descriure un objecte especial i ella va decidir parlar de l'Àdam petit, la jirafa que et van regalar a l'hospital i nosaltres li van donar a ella de part teva perquè la cuidés.

"EL MEU NINO"
Aquest objecte es molt especial, perquè em recorda al meu germà. Quan el meu germà estava a l'hospital li van donar un nino i quan es va morir me'l van donar a mi. Quan em vaig a dormir amb el meu nino és com si el meu germà estigués amb mi. Ara sempre està al meu costat desde petita. Però ja estic una mica més contenta perquè tinc un altre germà molt graciós i quan jo sigui gran li donaré aquest nino al meu germà petit, perquè el cuidi.
Miriam (04/04/14).

Com veus amor meu, per molt que passi el temps tots t'enyorem molt.

T'estimem cada dia més. FELICITATS REI MEU!!!!!!!!!!!!


                                








dimarts, 7 d’abril del 2015

4 ANYS SENSE TU



Hola nino meu, avui fa quatre anys que ens vas deixar. Avui un tsunami de tristor, ràbia i desesperació ha tornat a envair el meu cor ..... però no vull parlar d'això. 
Avui vull recordar petits grans moments que vam viure amb tu, que són els que m'omplen d'amor, força i esperança. Per això avui recordo:

Recordo com jugaves a fútbol, la teva passió i quan feines un gól, ens miraves i ens apuntaves amb el dit i ens el dedicaves i jo em sentia la mare més orgullosa del món. Així eres tu un gran esportista.

Recordo una tarda que com a deures havies de portar copiat dos acudits i vam mirar a Internet per buscar dos divertits, quina bona estona vam passar riguent sense parar amb els acudits que llegíem. Així eres tu, molt divertit, que amb qualsevol cosa reies i reies sense parar.

Recordo com una matinada, vaig veure llum al passadís, em vaig llevar i allí estaves tu recolçat a la paret del lavabo, tot adormit, esperant q la teva germaneta acabes, ja que en comptes d'avissar-nos, tu l'havies portat. Així eres tu, un gran germà, protector i sempre cuidant a la teva germana.

Recordo com cada dilluns, tenies de deures escriure deu frases del que havies fet el cap de setmana, i jo un dia cansada et vaig dir "diga-li a la senyoreta que estic de les deu frases fins al monyo". Quina sorpresa al dia següent quan surts del col·legi i em dius tot serio "mama, ja li he dit a la senyoreta que estàs de les deu frases fins al monyo". Així eres tu sincer.

Recordo com en un partit, us van pitar una falta a favor, que tu creies que no era correcta i vas anar cap a l'àrbitre, defensant a l'equip contrari. Així eres tu, just i noble.

Recordo com sempre em preguntaves, " mama, què farem?" i després seguidament "troca (com deies tu) als meus amics i quedem". Així eres tu incansable, sempre volies fer coses i sempre amb els teus estimats amics.

Recordo quan arribàvem a casa i et tiraves a sobre nostre. Així eres tu un carinyós i un gran fill.

Així podria recordar i escriure infinits de meravellosos  moments que ens vas donar. Que són els que m'acompanyen cada dia, al meu cor, perquè són nostres per sempre i això ni la mort ens ho pot treure.

Gràcies  per tots els meravellosos moments que ens vas donar a tots. 
T'ESTIMO CADA DIA MÉS.

(Aquí et deixo el regal, del teu amic Arek, que com cada any et dedica unes paraules.) Gràcies a tots els que avui heu pensat en ell.


dimarts, 13 de gener del 2015

PER TU PETIT ARÀN

Avui ha estat un dia trist, nino meu, el petit Aràn ha marxat allà a on estàs tu, amb només 8 mesos i tants de moments meravellosos per viure.... amb tant amor per donar i rebre.....
M'ha invaït una tristor immensa i han aflorat novament aquests sentiments de ràbia que he aconseguit encapsular a dins meu, i que de tant en tant no puc dominar i surten. Com pot ser que aquesta vida ens doni un fill, per estimar-lo immensament, més que a nosaltres mateixos i després ens el tregui??? Es tant cruel, tant injust.  Avui el meu cor  no només esta trist per tu, si no també pel petit Aràn.

He llegit, i vull pensar que és cert, que quan l'ànima d'un nen marxa, els que ja esteu allà, el veniu a buscar i l'acompanyeu, llavors estic tranquil·la, per que sé que amb tu estarà bé, rei meu cuida'l, com cuidaves a la teva germaneta.

Desde aquí volia enviar unes paraules de consol pels seus pares, però no em surten, pot ser perquè sé que no existeixen, no puc dir rés que ara mateix els consoli.... simplement que ho sento de tot cor. Estic segura que l'Aràn, desde allà a on estigui,  li enviarà les forces necessàries per lluitar dia a dia, com tu ens dones a nosaltres.

Avui a casa hi han dos espelmes, la teva com sempre i una altre per tu, petit Aràn.

Dos petons al cel.

T'estimo nino meu, avui i sempre.


dijous, 1 de gener del 2015

ANY NOU .....





Novament hem deixat enrera un altre any, el quart sense tu. He après que no puc comparar-lo amb els anys en que tu estaves amb nosaltres, ja que sé que mai tornarem a tenir cap any que pogui ni semblar-se, sempre seran pitjors, ja que sempre ens faltaràs tu, per això no faré comparacions.

Puc dir que aquest any 2014 ha passat una mica més suaument,  ja no tinc constantment ràbia al meu interior, és dur dir-ho però m'he habituat a la teva absència,  et porto dintre meu , al meu cor, fins i tot a vegades sembla q els anys viscuts amb tu han sigut un meravellós somni .... hi ha hagut més somriures que als anteriors anys, més il.lusió, he intentat gaudir de les coses que hem fet, he aprofitat cada moment amb els teus germans i t' enyorat tant.....

Ara comença el 2015 i no tinc cap aspiració important per aquest, simplement lluitaré al màxim per aprofitar-ho, dia a dia, amb tots aquells que estimo i viure cada petit moment meravellós  que em porti. Tu m'has ensenyat el veritable valor de la vida .....

T'estimo molt nino meu, acompanya'm sempre en el meu camí.