Hola nino meu, fa molt que la mama no escrivia al teu blog, eh?
Saps, cada vegada em costa més fer-ho. He pensat molt el perquè i he arribat a la conclusió de que ja no tinc la necessitat de deixar constància per escrit de què et recordo sempre, que t'estimo com mai, que t'enyoro cada segon, que formes part de mi i que a cada cosa que faig estàs present, ja no necessito recordar-te perquè sé que tots els que et van estimar i t'estimem pensem en tu.
Fins i tot ara escriure aquí em resulta dolorós perquè es materialitza el fet de que ja no estàs amb mi i sorgeixen tots aquests sentiments com el dolor, la ràbia, la impotència, el patiment, la tristesa, l'enyorança .... que tinc encapsulats a dintre meu i que he après a conviure amb ells, però que de tant en tant surten i es fan insuportables.
Però tornen aquestes dades, el nada i torno a sentir l'obligació de escriure, perquè l'enyorança es fa més dificil de portar, perquè torno a necessitar cridar que t'estimo, que mai t'oblido ni t'oblidaré, que t'enyoro cada segon i que estàs sempre present.
"Te escribo porqué eres lo que pienso,
te pienso porqué eres lo que extraño y
te extraño porqué eres lo que más quiero"
BON NADAL AMOR MEU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aprofito per desitjar unes BONES FESTES A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!.
