EL NOSTRE ÀDAM

EL NOSTRE ÀDAM

El nostre Àdam somriu i està content quan ens veu riure.
El nostre Àdam corre, salta, juga i crida omplint-nos sempre d'alegria.
El nostre Àdam ens abraça, repartint tendresa a tots els que estima.
El nostre Àdam és un regal immens amb el que ens ha obsequiat la vida.
El nostre Àdam és un futbolista apassionat que encomana als seus companys, la seva força i energia.
El nostre Àdam és com un savi antic, de qui hem après les coses importants.
El nostre Àdam és valent, com el més gran dels guerrers que ens ajuda a lluitar, per mirar sense por la vida.
El nostre Adam és sensible com una papallona, que transforma la tristor en alegria.
El nostre Àdam està en el blau del mar i en la claror dels estels que juguen amb la lluna.
El nostre Àdam està en els rajos de sol matiners i el verd de les fulles.
El nostre Àdam viu ara al nostre cor.
Anirem creixent plegats, sabent que no has marxat i les coses que semblen haver quedat pendents les farem junts i units per sempre.
Estimat Àdam gràcies per l'amor, la força i l'energia que ens dones.

(Jordi i Miki Juanola)

divendres, 2 de març del 2012

UN ANY......


Hola estimat Àdam. Avui fa 1 any d'aquell maleit dia en que et vas dormir i ja mai més et van veure despert. Un any que el meu cor va descobrir el que és el dolor, la desesperació, la més profunda tristesa .... No hi ha ni un sol segon dels meus dies que no estiguis als meus pensaments. Els meus ulls ploren per no veure't, els meus braços necessiten abraçar-te, la meva oïda sentir la teva veu, les meves mans necessiten tocar la teva carona, els meus llavis moren per petonejar-te ... tot el meu cos et necessita com l'aire que respira.
M'has donat tant, amor meu, que em sembla impossible continuar sense tu. M'has ensenyat tantes coses! Gràcies a tu he descobert el que és amar sense barreres, un amor que va més enllà de l'absència, ja que cada dia creix més i més, cada dia es fa més fort encara que estem separats. Aquest amor cap a tu i el teu record són els que em donen forces per continuar en aquest dur camí que m'ha tocat viure. Per molts dies que passin el teu record es viu en mi com si ahir encara estiguessis aquí amb nosaltres.
Gràcies Àdam per tot. T'ESTIMEM, T'ESTIMEM, T'ESTIMEM.




Publicado por

1 comentari:

  1. Natxo Rovira12 d’abril del 2012, a les 22:40

    Unes paraules de Jorge Bucay que em van quedar gravades per sempre i que m'han vingut a la ment amb aquest escrit tan corprenedor i alhora tan autèntic i pur: "el procés de dol és entendre que l'amor no s'acaba amb la mort".

    Una abraçada, família.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)