Estimat Àdam, avui com ja sabràs és l’aniversari de la teva germana Míriam. Abans d’ahir van fer la seva festa, com et vam trobar a faltar!. Que difícil va ser fer-ho sense tu, fill meu, vaig intentar estar contenta per ella, però el meu cor estava destrossat per la teva absència.
Avui vull aprofitar per fer-li un petit homenatge a la teva germana. Ella que només amb sis anys ha hagut d’experimentar la teva pèrdua, el dolor de la distància, el canvi d’una vida feliç a una plena de tristor, ja que tu eres el seu pilar, en qui es recolzava sempre, qui la cuidava, protegia, ensenyava i estimava ... I ella tan dolça, tant feble, tant petita, no només s’ha adaptat a aquesta nova vida, si no que s’ha encarregat de cuidar-nos i mimar-nos quan ens ha vist malament, complaent-nos en tot lo possible. Quina llisó de fortalesa que ens ha donat! Com tant petita ha sigut capaç de treure’ns endavant.
Ella i el teu record són els motors que fan que m’aixequi cada dia, que no m’enfonsi, que lluiti per continuar, ja que ella es mereix una infantesa feliç, no pot perdre el seu germà i als seus pares alhora.
Sóc una persona afortunada, per tenir els dos fills meravellosos que tinc. Estic orgullosa de ser la vostra mare. Os estimo molt.
FELICITATS MIRIAM!
Dels teus pares i germà que t’estimem molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada