Avui és el dia de les mares. Tu, rei meu em vas fer mare. Ja des de el primer moment en que vaig estar embarassada ens va unir un vincle meravellós, una unió especial. Recordo que el dia que vas néixer no podia deixar de mirar-te, aquella nova sensació que em produïes, aquella tendresa, aquell amor tant gran ... vaig pensar “estic enamorada del meu fill”.
Jo pensava que com a mare t’havia estimar, cuidar i ensenyar
tot. Ara veig que ets tu el que m’ has omplert d’amor, m’has cuidat i m’ has
ensenyat tantes coses. No hi ha paraules per poder expressar tot el que has
aportat a la meva vida i lo feliç que he sigut . Amb tu Àdam he tocat el cel.
Ara tot i no estan
present físicament, continues cuidant-me. No hi ha ni un sol dia que no noti
amb mi la teva presencia, el teu amor, la teva energia. En moments en que penso
que no puc més, veig el teu somriure, sento la teva veu, penso en tu i se que
continues amb mi, que sempre estaràs ... la nostre unió és per sempre.
Gràcies fills meus, per fer-me sentir la mare més
afortunada.
Os estimo molt.
FELICITATS A TOTES LES MARES.
Ahir mentre descansava a casa, després de l'esforç i d'un dia tant emocionant, no em treia del cap allò que ens vau explicar de que els metges us van dir que l'Àdam segurament no neixería, i reflexionava sobre la sort que hem tingut els que hem vist el seu somriure infinit, i pensava en lo important que es la seva amistat, la seva alegria i la seva estima, per tots els seus companys.
ResponEliminaCom no t'havies d'enamorar d'una persona tant especial i meravellosa?
Moltes felicitats, sou els millors pares del mon!!.
Moltes gràcies Jordi, el saber que l'Àdam va ser important per tanta gent, que tothom li estima tant i que pensen en ell, és el millor regal que ens podeu fer, és el nostre consòl.
EliminaAvui quan he vist a en Miki creuar la meta, he pensat l'Àdam la creuat amb ell. Ha sigut un dia genial.
Gràcies per tot el vostre recolzament.
Un petó a tots quatre.
Hola, mi querida amiga Loli.Me ha emocionado mucho ver la carita de tu ángel Adams.Sin duda es un niño muy guapo y con unos ojos curiosos y preciosos.
ResponEliminaNo sé si me recuerdas.
Mi hija de treinta años falleció en agosto del 2011 y esta semana lo he pasado mal.Fue su cumpleaños el día dos de mayo y a pesar de que haces esfuerzos por intentar aceptar la gran alegría que supuso para mi vida su llegada, me puse triste ese día.Todo lleva su tiempo y el palo es duro, pero como tú dicés, están con nosotros, no se han ido muy lejos, están en una inmensa luz rodeados de amor y dicha.Y sobre todo , sientiendo como les queremos.
Desde hoy tu ángel pasará a formar parte de mi vida de algún modo, puesto que esa mirada no se olvida así como así.Y esa carita queda marcada en el corazón.Te felicito por el día de la madre e insto a que vuelques todo el amor en tu otro hijo.Por desgracia yo sólo tenia a Sara y ahora estoy sola.
Gracias por dejarme entrar en tu espacio y poder ver y sentir el amor que emana de tus líneas y de tus escritos.Mucho ánimo amigos.Estamos en el mismo barco que nos lleva por aguas limpias y puras.Besos de todo corazón.
Hola Pilar, claro que se quien eres. Entiendo más que nadie este dolor que estás pasando. Aún recuerdo cada minuto del primer cumpleaños de Àdam, sin su presencia, no hacía ni dos meses que se había marchado, que tristeza y que dolor. Por mucho que pienses que tiene que ser un día positivo porque es el dia que nacieron, es imposible, los sentimientos del corazón pueden más que lo que intentemos pensar con nuestra cabeza.
ResponEliminaCada cosa que he hecho por primera vez sin él, ha sido horrible. Sólo deseo que este segundo año pueda llevar mejor el dolor, ya que disminuir no creo que pueda ser menor nunca, pero sí pienso que vamos adquiriendo herramientas para tolerarlo mejor.
Luego pienso que si mi niño me vé, tiene que verme luchando por intentar contruir la nueva vida que nos toca vivir, esto me da fuerzas.
Gracias por tus valiosas palabras.
Un beso muy fuerte para tí y dos besos enormes al cielo.
Sí, Loli, potser costa d'entendre per qui no ha passat per això, però certament, aquesta energia i aquesta presència interna dels nostres nens ens omple d'un amor immens, és com una nova consciència d'amor. I consola i ens fa sentir bé. És dura l'absència, és dura la pèrdua, però aquests moments ajuden i curen i ens donen forces per seguir endavant i seguir vivint. I anirà a més, segur.
ResponEliminaFeliç dia de la mare, i gràcies per haver vingut a Sant Quirze. Em va agradar molt conèixer-vos.
Petons per tots quatre
Natxo
PS: Els teus fills són maquíssims
Hola Natxo,quina raó tens quan dius que és difícil d’entendre si no has passat per això. Gràcies com sempre per les teves paraules, venint de tu són un gran consol.
EliminaA nosaltres també ens va agradar molt conèixe’t i veure tot el que has aconseguit pel record d’en David, sincerament és impressionant,em ve emocionar molt,ell estarà molt orgullos.
Fins aviat.
Dos petons al cel.
Sí, dos petons al cel. Avui especialment
EliminaHola família!
ResponEliminaAcabo de llegir tot el blog i m'ha semblat maquíssim! Us felicito per haver tingut una idea tan magnífica, que serveixi perquè tothom pugui parlar i recordar el vostre fill. D'aquesta manera encara tenim més clar que sempre estan amb nosaltres!
Una forta abraçada!
Cesca
Moltes gràcies Cesca per les teves paraules. Que sempre estaran amb nosaltres és una cosa que he après de pares com tu, que per molt que passi el temps tenen present el seu fill i el seu amor cada dia. Sí, ara se, que sempre estaran amb nosaltres.
ResponEliminaPetons i fins aviat
Hola Loli
ResponEliminasoy Pino la madre de Aday de renaceras tu hijo es precioso tiene una cara muy linda seguro que el esta muy orgullosos de su familia te acompaño en el dolor amiga puedes contar conmigo siempre yo hago montajes con las fotos si quiere te puedo hacer de tu hijo para mi es un honor
un abrazo
Hola Pino, gracias por los montajes con las fotos de Adam, nos han encantado, pondre alguno aqui en el blog.
ResponEliminaGracias tambien por tus palabras.
Un beso.
Loli