Hola nino meu, ja fa dies que
vull escriure però ja saps que no he estat gaire animada i he preferit esperar.
Carinyo, cada dia intento viure i no només sobreviure, però encara em costa
molt estar sense tu. Estic molt cansada d’ aquest esforç diari de llevar-me,
treballar, sortir i fer totes les coses que
faig sense ganes ni il·lusió . Per sort ja acaba aquest estiu, que m’ha costat
molt, no sé, potser jo pensava que al ser el segon sense la teva presencia,
seria més fàcil, però no. Si reflexiono i comparo amb l’estiu de l’any passat,
no puc dir que no estigui millor, més adaptada a la teva absència física, que
el dolor no és tant agut que ni em deixa respirar, dormir, treballar, com fa un
any, però la tristesa, la desesperació, l’angoixa de no tenir-te, són
sentiments que ara són més profunds i costen molt de portar.
Saps? Jo sempre em preguntava :
quan tornaré a ser la mateixa? Ara amb el temps ja tinc la resposta ; JO MAI SERÉ
LA MATEIXA, ja que gran part meva va marxar amb tu. Sóc una nova persona, ni millor
ni pitjor, depèn, simplement diferent. Puc dir tu has fet que evolucioni, em
considero millor en molts aspectes i m’has ensenyat una visió de la vida
totalment diferent. Per això, vull tornar a viure, a
gaudir de les coses que faig i lluitaré cada dia per aconseguir-ho. Ho faig per
tu vida meva, perquè se que tu així ho vols. Tot i que és molt difícil, ho faré
en el teu honor i en el de la teva germana, que vull que sigui molt feliç, ja ha perdut massa.
Gràcies amor meu per tot el que m’has donat i em dones cada dia. Se que aquest amor tant intens
que tinc per tu, que va més enllà de la distància, el teu record i la teva
energia m’ajuden i em donen forces cada dia.
Cuida de la teva germaneta nino
meu.
T’ESTIMO FINS A L’INFINIT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada