Després vaig decidir, que mai faríem
aquest viatge, que sense tu no tenia cap sentit. Ara amb el temps m’he adonat
que no era just per la Míriam, ni per tu, ja que se que el teu desig es que
tirem endavant i que la Míriam sigui feliç. Per això, en homenatge a tu i perquè
estiguis orgullós de nosaltres, lluito per continuar endavant i amb tot el dolor del meu cor, ens anem a
Disney.
Saps? Encara que ho intenti no puc canviar els
meus veritables sentiments, penso que no és just, que ara hauria d’estar emocionada,
contenta i nerviosa per aquest viatge meravellós , en canvi el dolor, l’angoixa
i la desesperança envaeixen el meu cor. Sé que seran uns dies dolorosos, veient en tot moment tot el que no pots viure,
tot el que no podem gaudir amb tu, però intentaré concentrar-me en la felicitat
que irradiarà la teva germaneta, ja que això, avui dia, és l’únic que m’omple.
Tinc clar que tu aniràs amb
nosaltres, que estaràs tant present com sempre i que gaudiràs de cada somriure
de la teva germana.
Àdam, mai hauria imaginat que es pot arribar a estimar tant porfundament ... T'ESTIMO NINO MEU.
Encara que aquest viatge hagi sigut una barreja de dolor profun, de nostalgia, de macança,etc.. segur en la riatlla de la Miriam podreu notar també la del Adam.
ResponEliminaUna abraçada
Mare d'Arnau
Quina raó tens María, és curiós com al nostre dia a dia és poden barrejar simultàniament sentiments tant contradictoris en tot el que fem, per un costat l’enyorança, tristor i desesperança per la mancança del nostre estimat fill i a l’hora l’alegria de veure a l’altre feliç.
EliminaSí, puc dir que veure l’ il•lusió, alegria i felicitat de la Míriam ha compensat tots els nostres sentiments negatius i per suposat l’Àdam a estat present en tot el que hem fet.
No pots ni imaginar com cada dia que passa la Míriam s’assembla més a ell en tot, a vegades fins i tot em sembla veure’l, en un gest, un somriure, unes paraules ....
Petons a tots tres i dos cap al cel.