6 anys sense tu.

Hola nino meu, avui fa 6 anys que no hi ets amb nosaltres físicament perquè sempre estàs al nostre cor, al nostre cap i en tot allò que fem.

Avui no volia escriure, pel dolor que em comporta, però no puc, si no ho faig em sento culpable, com si per no escriure t'estimes menys .... sé que és una tonteria, però no puc manar en els meus sentiments.

Avui no puc escriure paraules possitives perquè no surten del meu cor, per això et dedico aquest poema preciòs ..... 

"Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses, parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

(Miquel Martí i Pol)

No cal que parli de tu ...... tu ets part meva i et recordo a cada segon de la meva vida.

T'estimem molt avui i sempre.