Hola nino meu, avui fa 6 anys que no hi ets amb nosaltres físicament perquè sempre estàs al nostre cor, al nostre cap i en tot allò que fem.
Avui no volia escriure, pel dolor que em comporta, però no puc, si no ho faig em sento culpable, com si per no escriure t'estimes menys .... sé que és una tonteria, però no puc manar en els meus sentiments.
Avui no puc escriure paraules possitives perquè no surten del meu cor, per això et dedico aquest poema preciòs .....
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".
(Miquel Martí i Pol)
No cal que parli de tu ...... tu ets part meva i et recordo a cada segon de la meva vida.
T'estimem molt avui i sempre.
Jo vull escoltar de tú... si ho necessites Loli... pots parlar... no tinguis cap por de fer-ho! Jo t'obriré el meu cor per escoltar!
ResponEliminaMoltes gràcies !!!! Tenir al meu costat amigues com tu fan q el camí sigui més fàcil. Un petonàs . 😘
ResponElimina